Es torna a parlar,
aquests, dies del possible consens d’una nova llei electoral catalana; un
d’aquells temes, pendents, que s’arrastren per no haver arribat a un consens. A
ningú se li escapa que si, la nova normativa, hagués comportat una millora en
el nombre de càrrecs electes, o d’un millor posicionament, segur que s’hauria
implementat i, cercat acords per a la seva realització.
Potser ha arribat
un moment on, certs partits, poden veure (o millor dir preveure) una pèrdua d’influència
en el seu electorat i, per tant, perdre part dels diputats o regidors (en cada
un dels seus indrets) en favor d’algunes organitzacions, o col·lectius, que
parlen de forma quelcom diferent : entre el manteniment del estatus actual (rígid
i corporatiu) i l’empenta de noves formacions, amb capacitat de fer-se un
espai, les eleccions en els propers anys, afavoriran nous ventalls - equilibris
de distribució i menys possibilitats de governs monolítics, o d’una sola
formació.
Però la pregunta
de l’encapçalament, continua vigent : crec que no ha d’afavorir a ningú, cal
ser neutre i, per tant a cada circumscripció, ha de sortir escollit aquell
representant que tingues la confiança del territori, amb independència del
partit que el presenti; això representa millorar els termes de
representativitat (equivalència entre nombre de ciutadans i representants),
fins a termes que tendeixin a homogeneïtzar el valor de cada vot amb independència
del lloc on es resideixi i, amb respecte a les identitats minoritàries (tant
per especificitats, com per a espais amb una densitat de població petita).
Personalment,
sempre he valorat als regidors del meu poble, com a regidors que ens
representen a tots i, amb independència de la llista en que varen esser
escollits i una vegada electes, son representats de tot el poble i, no solsamènt,
dels membres o partidaris de la llista per la qual van optar, fet que es difícil
de diferenciar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada