Va de copisteries : de quan el rumor es mes que fum ...

Just, aquests dies, en un local buit proper a casa (on hi va haver-hi un establiment que fins hi tot va sortir per TV, i no en el bon sentit de la paraula) circula, de boca en boca, que hi posaran una copisteria, o quelcom relacionat..Les novetats (tancaments u obertures d’establiments) son motiu d’interès : d’una part, perquè poden necessitar-hi personal o serveis i, d’altra, per valorar la competència (en el cas de que pogués ser-ho).

L’espera, a més, ho fa mes misteriòs : la tramitació dels permisos, les obres d’adaptació, el mobiliari, la retolació ... son modificacions que s’aniran succeint, de forma gradual. De vegades el llogater del nou negoci sol despistar al personal i, per tant, pot deixar anar un ...”quelcom semblant a una copisteria ...”, sense que això defineixi clarament el que serà. Altres vegades, amb la crisi, certs establiments solen oferir serveis que no tenen res a veure amb l’objecte principal però que, de ben segur, ajuden a complementar la facturació.

També cal pensar en la persona que té un establiment ja obert i que, amb un nou comerç, el que farà el mercat serà dividir el “pastis” i, distribuir la clientela, en funció de la coneixença, del preu i, de si, el producte s’ajusta més als requeriments. Per sort el comerç instal·lat de fa temps te un petit marge de temps per a reaccionar, i adaptar-se. Son moments en que la calma, la planificació a mig termini, i la resposta de la clientela han de fer aflorar el treball i l’atenció oferta, i que es poden recollir aquest fruits. La reducció de preus no controlada, o la inversió en nova maquinaria o mobiliari, sense una estratègia molt ben definida, ens poden reduir la nostra permanència al mercat.
En poblacions com Lliçà, hi ha un tipus de comerç, que per complementar facturació acostuma a comercialitzar productes que no li serien propis : ous a la ferreteria, diaris a un supermercat, reparació d'ordinadors a una tenda d'electrodomestics, ... per tant es produeix una competencia encoberta, a la vegada que resta possibilitats als comerços especialitzats.

Moltes vegades no tindrem elements per valorar la nova competència, llevat que sigui la sucursal d’altres establiments, o franquícies : intentaran amagar, al màxim, totes els seus punts forts i, poc podrem avaluar, si son emprenedors sense experiència en el sector; en canvi ells, sense nosaltres saber-ho, segur que ens hauran “espiat”, entrat a la nostra botiga i estudiat com ho fem ...

La competència es bona, sempre que la respectem i ens respecti ...