Fa unes hores,
llegeixo un correu de la Jci Sabadell dels que m’envien habitualment però,
aquesta vegada ja veig que és diferent : en Joan Sala, ens fa conèixer la mort
d’en Lluis. Momentàniament, i de sobte, els records hem retrotreuen uns 40 anys
abans. D’una part la meva residencia, a Lliçà, m’ha fet perdre el contacte amb
molta gent, amb qui havíem compartit estones, inquietuds i complicitats i, del
Lluis, al igual que la majoria de membres la meva coneixença va acabar amb la
sortida de la Jci Sabadell.
Per a molts dels
que varem entrar-hi, a la Jci Sabadell, de la má i en la Presidència d’en Joan
Sala la presencia, i acompanyament, de persones com en Lluis, amb mes experiència
va esser referent per als mes joves.
El recordo a
molts actes . amb un pensament modern, amb un deix especial, i amb un
plantejament de qüestions àgil que, moltes vegades, et desmuntava però, sempre,
era un aire fresc, obert, un tu a tu de complicitat … Encara, moltes vegades,
en èpoques en que la cursa de la vida alenteix, crec que la petjada d’aquells
anys m’ha acompanyat personal i professionalment.
Varen ésser uns
anys d’aquells que ningú voldria perdre’s : uns moments d’il·lusió col·lectiva
en que l’entitat i les seves activitats, la complicitat amb altres Jci’s de
Catalunya, i una societat que naixia a una nova forma de llibertat, varen
formar un espai on, molts de nosaltres, varem créixer en tots els sentits, i a
la vegada que aportàvem una implicació en la societat de l’època.
Gracies Lluis i a
tots els que ho vareu fer possible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada