Panrico : espera o solució ?

El passat diumenge varem passar, davant la fabrica de Panrico a Santa Perpetua de Mogoda, i vaig veure uns quants cotxes, fustes, pintades, i gent que mantenien la vaga, iniciada ja fa mesos. El cert es que, desprès de les aparicions als mitjans, la problemàtica laboral de l’empresa s’ha diluït, per altres informacions mes actuals i per una manca de novetats, al respecte.

No puc opinar del motiu per el qual s’ha arribat a aquesta situació ni de les gestions, encertades o no, dels líders patronals, sindicals i, d’altres mediadors que hi puguin haver intervingut. No obstant si que hi han reflexions que podrien fer-se :

a)      La situació d’una empresa no varia d’un dia per altra, ni d’un mes per altra : és el resultat continuat de no haver encertat el full de ruta, o del equilibri en els recursos, o d’una manca, o capacitat, de redreçar el que no funciona.

b)      El tema és més delicat quan, l’empresa en qüestió, té diferents alternatives (centres de producció en altres indrets) i, per tant, la incidència en una de les plantes, pot esser redreçada per altres centres. Aquest fet es molt comú, per exemple, en el sector dels cotxes on, la concessió d’un nou model a un determinat centre, pot representar el

increment de plantilla o ,abocar al centre afectat a la seva desactualització tecnològica.

c)       En tot procés negociador, hem de tenir clar fins on podem arribar : moltes vegades he escrit que, cal mirar amb ulleres progressives, es a dir a curt i a llarg termini, per entendre que, una renuncia actual, pot tenir efectes positius en el futur.

d)      Cal que siguem entre tots capaços de veure i entendre la situació actual i que no podem emmirallar-nos en models d’anys anteriors : cada cas es diferent i requereix una solució a mida.

e)      Encara no hem entrat a considerar al treballador com una part de l’empresa, tant per la part accionarial, com per la sindical i, per tant, un conflicte laboral, no es una senzilla transacció econòmica : s’ha de valorar molt mes com la consolidació d’un model de treball on, ambdues parts, es sentin satisfetes en el pacte i, transparents, en la seva aplicació.