diumenge, 20 d’abril del 2014

Iconografia al voltant de les processons : Montblanc

Ja vaig comentar, en un darrer post, la meva intenció d’estar a la Processó del Divendres Sant a Montblanc; prop de les 21 hores, ja hi érem, i ens varem situar al indret de Sant Marçal, on es forma tota la comitiva i, comença la Processó.
Impecables els Armats; fa pocs anys els varem veure, al carrer principal de Granollers, amb motiu de la Passada de l’Ascensió : en un ambient més festiu, varen fer les seves formacions, combinacions ... d’una forma admirable. Ara, amb l’ambient mes respectuós de la Setmana Santa, obrien la processó i, a mes, aportaven el so rítmic de les llances, al picar a terra.
Desprès les diferents confraries, amb els passos, les persones afins a les mateixes amb el ciri, altres formacions musicals i corals ... que van aplegar un nombrós grup de persones que, amb respecte, omplíem les aceres dels diferents indrets on passava.
Els estendards de les diferents confraries, ens oferien informació de l’any de la seva constitució i, en una gran majoria, ho són de la dècada dels 90 i del 2000, i fa pensar que, la majoria, tenen una antiguitat relativament propera; hi faig esment perquè, dins de les mateixes hi ha una escenografia pròpia d’èpoques en que la processó volia tenir un efecte pedagògic : bandeja amb daus, corona d’espines, ... i altres elements apropiats però, potser, desfasats. El darrer pas del Crist, estirat, en el seu sepulcre, esta envoltada per una urna de vidre, amb un efecte impactant, fet que deu tenir alguna significació però que, en l’època dels fets, l’urna de vidre no tenia sentit.
Ja, en un altra post, vaig comentar la manca d’actualització de la iconografia cristiana, respecte dels sants i fets bíblics, en el sentit de que hauríem de fer-los mes propers i adaptats a l’estètica actual.

Si volem que la gent torni a sentir l’aspecte religiós, hem d’apropar els fets i la iconografia als requeriments actuals i a les formes de comunicació visual o, d’altra banda, estaríem reproduint una Processó més turística i festiva, que religiosa ...