Fa prop d’un mes,
la Sra. Carme Izquierdo, va afirmar “... un comerç, és la persona que hi ha al
darrera ...” i ho volia fer avinent amb un programa de TV que, en la seva
versió espanyola, s’ha estrenat fa poc i que es diu el “El Jefe Infiltrado”; el
programa, basat en el format americà, fa que, un dels caps directius d’una gran
empresa, es disfressi i faci les mateixes funcions d’un treballador, però de
forma anònima.
Aquest fet dona
fil a mil anècdotes : a veure coses millorables, a veure una cara amagada de
molts treballadors, a la vegada que afloren moltes situacions i patiments personals,
que la gent no transmet per l’alta consideració que té. avui en dia, mantenir
el lloc de treball.
Crec inclús que podríem
extrapolar comportaments, desmotivacions, desviacions de la cultura
empresarial, de la forma de transmetre el missatge ... que el directiu, veu i viu de forma directa,
mes enllà de les parets del seu despatx. El que si es percep es el rol del
treballador com a imatge de l’empresa i que ha d’oferir al client un producte o
servei amb els mitjans que te al seu abast. Crec que, molts directius, haurien
de fer aquest exercici : sortir del despatx i tocar carrer, compartir jornades
amb la intensitat de qualsevol treballador amb la pressió diària : d’aquest
contacte en surten noves opcions de millora, però també molts somnis amagats o problemàtiques
personals que, al final del programa, son agraïdes per l’empresa (o que en mereixen
una reflexió).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada