He de dir que, no soc aficionat a cap dels equips punters
(que mes apareixen a la informació d’actualitat) però, si que ho segueixo i, al
igual que la vida mateixa ens permet treure’n reflexions, i comentaris.
Les darreres setmanes ha estat d’actualitat, un ventall
de noticies, al voltat de l’equip del Barcelona potser, començant, per els
esdeveniments que varem provocar la caiguda del President Sandro Rosell; tampoc
han escapat, a l’àmbit judicial, en Messi o Neymar i famílies per contractes
que, busquen enginyeries fiscals, que ratllen els marges legals, segons les
informacions que han transcendit. D’entrada, el càrrec de President ha estat ocupat
per persones que, de una o altra forma, s’han vist implicats o salpicats per
raons judicials : Núñez, Gaspart, Laporta, Rossell …
Però, el meu comentari, es en relació als esdeveniments
poc controlats, o que en entitats, com el Barça amb equips professionals
(fiscals i juridics) potents no haurien de caure-hi, en primer lloc perquè no
ho necessiten i, d’altre perquè l’exemplaritat que tant es demana, comença a
casa.
Es cert que, el Barça, s’ha convertit en una bola de foc
que absorbeix tots els fons i, per tant, ha de generar recursos aliens, del
lloc on vinguin : des de principi, l’aposta per Qatar, m’ha semblat poc
estudiada, i menys quan es fa el sord, amb les condicions en que si treballa
per a l’acabament dels estadis, en aquell país.
L’assumpte de l’opacitat dels contractes, del fitxatge de
nois en edat escolar, les preses per aprovar un nou estadi, com si fos la
prioritat, i la manca de reduir una bombolla futbolística (que es inconcebible
en uns moments com els actuals), hauria de fer reflexionar a tota la Junta.
Penso que l’esperit d’en Guardiola : una forma de fer planera,
oberta, acceptant responsabilitats, però amb la seguretat de la meta, i la
gestió transparent a llarg termini, haurien de tornar a ésser referents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada