Puzles d’Estils

Cada vegada es més fàcil trobar edificacions, o decoracions, que confonen estils arquitectònics de diferents èpoques i fan dubtar, a propis i estranys, sobre l’època i estil en que varen estar construïts.

Hi ha una ampla varietat de supòsits :

a)      Edificis que han tardat segles en la seva culminació (per exemple Catedrals), i que incorporen elements de diferents corrents arquitectòniques, corresponents a l’època en que varem esser realitzades.

b)      Construccions que han conviscut amb diferents equips directius de l’obra i, per tant, l’idea inicial ha anat modificant-se en raó dels nous responsables (per exemple La Sagrada Família)

c)       Immobles on hi ha hagut un major aprofitament del que realment es pretenia, i si han fet afegitons, poc respectuosos amb la imatge inicial (per exemple alguns edificis del eixample barcelonès)

d)      Façanes que han incorporat elements que no li son propis (finestres gòtiques ...), en edificacions i/o cases particulars, i que han estat fruit de la compra d’edificacions en ruïna o deshabitades.

e)      Edificacions que, en la seva rehabilitació han perjudicat el volum o la imatge del mateix, incorporant afegitons o altres innovacions que en fan modificar la importància original; en aquest cas recordo acabaments de rehabilitacions fetes en “pladur” i altres acabaments impropis dels materials utilitzats en la seva construcció original.

f)       Construccions que sofreixen variacions respecte de la utilitat inicial, per la qual van esser definits, per exemple la Torre Agbar : d’oficines a hotel.

g)      Rehabilitacions on el que es manté es la façana original, i difícilment es perceptible la seva idea original (per exemple Centre Comercial Arenes de Barcelona).

h)      Acabats i decoracions semblants a pedres, totxanes antigues, arcades ... que amb un acabats molt acurats, ens poden fer pensar que estem davant una paret de pedra, quan es una placa estandarditzada.

i)        La concentració en espais reduïts de construccions amb criteris arquitectònics ben diferenciats, sense que es detecti una continuïtat o un estil propi (per exemple edificis al voltant de la Plaça de les Glories a Barcelona).

Cada vegada ens serà mes difícil identificar estils propis del nostre entorn, dels materials que podem obtenir a prop i que han estat la base de l’arquitectura més nostra, i entrarem en una globalització de conceptes gens creativa : o es que no trobem a altres indrets europeus, franquícies i establiments que també tenim a Barcelona ? ...