Un any mes en
aquesta diada recordem la indignitat d’un fet que ens afecta a tots : El Dia
Internacional contra la violència envers
les dones. Una ullada que ens ha de fer solidaris amb les persones que ho
pateixen, esperonar a les persones que ho coneixen i no intervenen, i limitar les
possibilitats de la societat per acceptar actituds que si no ho fomenten, almenys
toleren símptomes que ens haurien de preocupar.
L’estadística
dels darrers anys en colpidora : 56 persones el 2012, 63 i 57 en els dos anys següents
i 56, en aquest 2015, encara sense finalitzar. D’aquest 2015, si no he errat en
el seu anàlisi, hi ha 9 persones amb edats entre els 20 i els 29 anys, període
en el qual la persona està en formació, i amb una vida per davant.
Es evident que hi
ha una manca d’encert en afrontar les línies d’acció, però hi ha dos fronts que
en son prioritaris :
a)
La
massificació dels mitjans, TV i cinema, on la violència, s’entrellaça sense un
fil argumental, i on el cinema americà n’ha fet una al·legoria. L’influencia en
aquest sentit es perjudicial, ja que provoca la sensació de que un arma es un
estri normal, i de que la justícia i els conflictes es solucions d’aquest camí.
Hi ha igualment un cinema britànic i nòrdic, gens menyspreable que hauríem de
promocionar.
b)
Treballar
la proximitat : cal millorar els horaris i fer-los compatibles, amb ocis
creatius i desenvolupadors de la persona (per grans i petits), el foment de l’associacionisme
com a eina social de conviure, i el treball de la vessant emocional de la persona.
Tots hi som
cridats en aquesta tasca ...
1 comentari:
Davant el fet de que hi pot haver-hi discrepancies respecte del numero de victimes, les dades que comento han estat recollides d'aquesta adreça :
http://www.plataformacordobesa.com/computo/
Publica un comentari a l'entrada