Tinc una cosina …

Els cosins, fills de germans (es) dels pares, son membres de la família que els veiem, amb els ulls dels nostres pares i, difícilment, hi tenim una coneixença amplia; en el meu cas, tinc 4 cosins directes, tres per part del meu pare, i una per, la meva mare.

Amb els temps, he tingut ocasió de reprendre un contacte continuat amb la Isabel,  majoritàriament, per correu electrònic, una eina que utilitzo sovint : d’una part perquè m’hi expresso amb més facilitat, i perquè el destinatari ho llegeix en el moment que tens temps, per fer-ho.

Moltes vegades, m’he preguntat, que es un cosí, o que esperes d’un cosí ?.

D’una part, sota aquest nom si agrupen, genèricament, tots els parents amb diferents graus d’afinitat i, amb els quals seguim les vinculacions familiars.

També dir, per anticipat, que una part dels membres familiars van endarrerint l’ordre del cognom i, moltes vegades, això en fa difícil la seva identificació directa i el seguiment;  es va perdent aquesta vinculació atenent que hi ha generacions de per mig, i es difícil trobar histories o genealogies familiars que n’afavoreixin aquest coneixement.

Normalment ,els avis cinquens, cosins cinquens, o nebots cinquens son autèntics desconeguts, llevat que, alguna circumstancia especial, (per exemple proximitat en la residencia, mateix lloc treball ...); però això serien excepcions i, en molts casos, parlem de cosins en general amb independència de la distancia entre generacions.

No hi ha manual de instruccions sobre el que ha de ser, i fer un cosí/na; en tot cas hi vull aportar la meva orientació personal :

. Hi ha uns avantpassats comuns i una història compartida; moltes vegades també podem facilitar-ne el seu coneixement, i la difusió conjunta.

. Un cosí esta en la mateixa generació; per tant les diferencies d’edat no han de ser notables.

. Té una visió propera, i externa, es a dir : coneix la nostra història perquè hi ha una vinculació i uns espais de coneixement mutu però, a la vegada, pot veure i viure la nostra historia personal, amb un grau de distancia que el fa adient, per a aportar una opinió raonada.

. El fet de ser família, permet un respecte a les idees, i confiança.

. Pot fer un paper important, en moments de mediació, o de superar i/o desbloquejar situacions.

. No es pot identificar un paper -un rol- predefinit, sinó que, les pròpies evolucions personals, donaran peu a establir aquests esquemes de relació.

. Un cosí té una percepció directa de la generació anterior i, per tant, això pot condicionar la seva relació amb nosaltres.

. No tots els cosins poden respondre o mantenir una relació similar : hi ha molts factors que hi poden influir.

. La relació amb els cosins s’ha de treballar, mantenir, trobar motius sincers de coincidència... mes enllà dels compromisos propis de la relació familiar.

. Ajuden a veure la vida des d’una altra visió i, ens aporten noves coneixences a partir de les corresponents parelles

. Potser seria el “coach familiar” actualitzat

Quan, aquest retrobament, reneix desprès de que ja no hi siguin els pares, cal entrar en un tema de voluntarietat, en el sentit de que hem de ser ambdós cosins qui valorem aquesta nova situació, i cercar un espai compartit, on ens hi sentim còmodes. Però això també comporta que aquesta acostament/manteniment del fet, esdevingui de forma oberta, que siguem capaços de trobar converses i motivacions més enlla de les clàssiques formules, de parlar del temps o de com estan els nets.

Per això, moltes vegades, demanes això: ser-hi

Gracies Isabel per ser-hi

PD. Faig extensiu al meu reconeixement a cosins de les branques Giner (Fidel, Antoni i Joan), dels Pla (Francina) i dels Carreras (Jaume), amb els també mantinc contactes sovint.