Catalunya : any perdut ?

La votació, de fa unes hores, al Parlament de Catalunya ens ha corroborar el que s’intuïa : no hi ha hagut variacions respecte de la primera votació, malgrat que, el llistó, era mes baix. A 46 dies, de les eleccions i per tant, de coneix-se’ns els resultats, calia esbrinar i esforçar-se més en trobar formules més enllà de les possibles sumes aritmètiques, que ajudessin a superar el nombre de vots necessaris per la designació del nou President de la Generalitat.

Per contra soc del parer que, les opcions que s’han presentat, a les darreres eleccions han rebut vots de darrera hora, d’un vot indecís que ha sumat, a partir d’una reflexió incerta : ajuntar en una llista dos partits distants, i en les properes eleccions anar separats, la irrupció de CSQP com a nova opció, i la disjuntiva de valorar mes l’aspecte independentista que el de la pròpia gestió ordinària del país ...

Hem perdut un any de la nostra vida, de la personal i de la col·lectiva, de la de les il·lusions, de l’ensorrament i de la decepció, de les persones que ens han deixat en aquesta darrers 365 dies pensant en un futur que el veien molt proper ... A la vegada hem recargolat més la discrepància entre persones, radicalitzant en un Si o un NO les opcions possibles, quan els acords han de garantir el consens majoritari, com passa en qualsevol de les nostres activitats diàries. No es qüestió de noms, ni de projectes, es qüestió de futur. Necessitem, entre tots, identificar el futur col·lectiu i transparent que volem, el de llarg horitzó; no els aspectes tàctics del dia a dia pensant més en el objectiu, i rendiment, de cada declaració envers els resultats que se’n puguin derivar.

No ens valen intencions, ni rumors, ni estratègies, ni retrets : cal garantir que Catalunya retrobi el respecte i orgull d’una col·lectivitat que s’ha destacat en molts àmbits : culturals, arquitectònics, artístic, del comerç, de la negociació ... però que cal tornar a cohesionar vers un futur comú.

No volem que ens decepcioneu ...