No soc d’anar al cementiri més enllà de les dates de
primers de novembre o, d’ocasions que ho requereixen quan acompanyes a fer el
darrer recorregut a algun familiar, o amic. Son visites on el temps és el que
menys importa i, cal deixar-se portar, per la sensació de tranquil·litat i
respecte generalitzats. Això no obsta perquè hi trobem aquelles reflexions que
ens apropen al record, i vivències, amb els éssers a qui vas a retre aquest
homenatge : més per a nosaltres i, per el respecte que ens han merescut.
D’entrada, aquest any, hi he percebut una baixada en el
nombre de persones assistents, tant per la facilitat d’aparcament com per el
fet de, demanar als empleats del cementiri, que ens ajudessin a accedir a un
dels nínxols superiors, on hi fa falta un camió articulat, i que varen venir
molt ràpid. Hi ha un altra sensació, bastant desagradable, amb el nombre
d’adhesius (de colors diferents, segons l’any) en que es demana als titulars,
dels nínxols, de contactar amb la gestora de la funerària, per a, suposem,
liquidar deutes pendents, i que posa en qüestió la vulnerabilitat de les restes
ja que, si no hi ha contacte, els nínxols poden quedar rescindits i disponibles
i, les restes, passar a un lloc comú.
Hi pot haver un ventall ample de situacions que ho
provoquin : la manca de descendents, la deixadesa d’aquests, o les baralles
entre familiars, la residencia en altres indrets, la mort sobtada de la persona
que ho gestionava, o la manca de recursos ... Això també provoca que, molts
nínxols, restin oberts i sense propietari, que reforça l’idea de que les
costums. estan canviant.
El cementiri es el lloc on ens enfronta al nostre origen,
ens ajuda a vincular la nostra historia i a donar sentit a la vida, en la mida
que també serà el nostre destí. No es estrany que, cada vegada mes, a la que
tenim una mort propera s’hagi de recórrer a professionals que ajudin a mitigar
el dol, i a afrontar-lo.
Ens cal temps per afrontar els revessos de la vida, a
gaudir dels bons moments, i fer homenatge als que ho han fet possible ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada