Aquesta festa entronca amb la tradició,
amb allò que perdura i, ens recorda, les formes de fer transmeses al llarg dels
anys; la història ens la situa la vigília de Tots Sants i, ve lligada, a
aquesta com un àpat gastronòmic,
relacionat amb els productes propis de la tardor (panellets, castanyes,
moniatos ...).
El temps meteorològic no ajuda a
situar-nos; a finals d’octubre és una època,
en anys no tan llunyans, que sol ésser de fredors considerables i, per tant,
aquesta menja –consistent - ajudava a suportar els rigors de les nits de tardor.
Tampoc ajuda l’aïllament del fet de la
mort, com a element inseparable de la vida, i enterrem als nostres morts amb rapidesa.
D’altra part, la manca de continuïtat en
la visita als cementiris fa que, molts d’ells, quedin sense responsables
titulars dels mateixos, les concessions es liquidin, i les restes passin a
llocs comuns, així com el nombre d’incineracions que van en augment.
Encara mes preocupant es l’imparable presència
dels personatges Halloween, arribats dels Estats Units, amb tota la parafernàlia
i “merchandising”, que té cada vegada més adeptes.
Aquest any, el preu dels pinyons, ha fet
que el preu per kg. del panellet elaborat sigui quasi prohibitiu , s’hagi de recórrer,
a substituts de igual preséncia i menys contingut saludable, llevat dels fets a
casa.
Si també hi afegim que a les escoles, el
fet de la castanyada, es tracti com a aïllat del fet del record, i del sentit d’homenatge als nostres morts, mes enllà del
fet religiós, ens queda una festa que s’està derivant, cap a un segon carnaval,
on el que més es prioritza és la disfressa.
Però per contra, la diada d’acció de
gracies dels nord-americans, es una tradició que aquí no ha arrelat, i que
hauria d’esser la diada perfecte de la família i del record i agraïment als
nostres orígens.
Si nomes volem fer el fantasma ... i fer
por, es que estem perdent quelcom de nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada