Documentació segle XXI, i col•leccionisme (II)

Al darrer post feia una reflexió de la documentació, i rastre, que han deixat les diferents entitats bancàries, ara ja desaparegudes; però si fem, aquesta translació, a l’àmbit personal veurem que encara, és més restringit.

Avui en dia, és molt difícil trobar un extracte bancari, una factura de serveis, una carta personal, o un rebut d’impostos ... quasi tot ho tenim de forma digital i amb poca informació; format que té els seus beneficis, però també la possibilitat de perdre la informació, ja que tot es virtual. Igualment hi ha altres suports, tant d’imatge (vídeos Beta, cintes en Super 8, o CD de fotografies, disquettes ...), o en temes de so (“cassette”, o vinils ...) en que, cada vegada, es més difícil trobar aparells reproductors i si, no som capaços d’actualitzar el suport, podem tenir dificultats per la seva reproducció, en un futur.

No menys important és el cas de les fotografies on hi ha, una preeminència, de la fotografia digital; en un moment en que, el nombre de fotografies, s’incrementa exponencialment les que en quedaran dintre d’uns anys seran ben poques i, menys, les que tinguin un interès informatiu, o familiar.

També es important recalcar un cert ordre en aquesta documentació que anem recollim o que, vulguem guardar : cal fer anotacions a les fotografies i fer, alguna referència, als documents; si tota aquesta documentació no té un cert element argumental, i arriba a mans d’una tercera persona, aquesta no ho valorarà, ni s’entretindrà a esbrinar-ho, i moltes possibilitats de que acabin perdent-se.

Un altra tema a valorar es el manteniment del col·leccionisme, d’aquest recull de peces d’una determinada unitat o motiu, feta al llarg del temps, i que possibilita el coneixement de tradicions, fets,curiositats, publicacions ... o qualsevol altra element que sigui susceptible de reunir un nombre de peces diferenciades.

El col·leccionisme és un fet personal, quasi intransferible : un plaer solitari on, el col·leccionista, veu en cada objecte una història, un procés de recerca, de desplaçament a fires, o d’intercanvis, de la troballa d’aquella peça especial, o del descobriment de nous elements que enriqueixen el total i, moltes vegades, el compartir amb altres col·leccionistes les vivències, que son enriquidores. Aquest fet, fa que sigui molt difícil transmetre aquesta percepció, aquest intangible.

També perquè moltes vegades no hi ha “catàlegs” de peces (casos apart son el tema dels segells, i de les plaques de cava entre d’altres) i, això, comporta que la col·lecció no estigui mai complerta. Per exemple, hi ha un col·leccionisme, de sobres de sucre (glucofilia) on el propi interessat hi veu diversitat, cultura, coneixement, oci, esforç, recerca, satisfacció ... termes que no podem transmetre si no fem viure, a altres persones, aquesta passió ...