El dia en que va
morir el General Franco,estava fent el servei militar a Sabiñanigo (al Pirineu
d’Osca). Era un acuartelament del Regiment Galicia 64, Batalló Gravenilas 25, i
jo estava a la Companyia d’Esquiadors i Escaladors, fent funció de despatx. Cal
dir que en aquells moments l’equipament tenia una quadra de “mulos”, i tot el
necessari per al seu funcionament. El poble també vivia dels nois que estàvem
fent el servei militar, des dels bars, fins al cinema dels diumenges, com
d’altres petites necessitats que podies tenir
No tinc present
de fer un seguiment de la malaltia que tenia i quan arribava algú de fora, es
feia algun comentari. Recordo que a primera hora del dia 20 arribaven, uns
minuts abans, els companys que tenien el que se’n deia el “pas pernocta”, es a
dir, tenien la possibilitat d’anar a dormir fora, perquè tenien els pares o
família propers. No recordo pas cap cosa especial, llevat de la sensació de neguit
que comporta una situació com aquella, tant per la incertesa, com per la
situació en que ens trobàvem.
Desprès del toc
de diana, la noticia ja estava en boca de tots : al baixar al menjador, per al
esmorzar diari, el que era el Tinent Coronel de l’acuartelament, un home gran,
prim,que tothom respectava, i que devia haver estat a la guerra civil, va
agafar el micròfon i amb gran silenci va comunicar la noticia : es va emocionar
al dir-ho, va esser quelcom impactant.
Jo crec que el
mateix dia varem estar en alerta però, a l’endemà, ens varen donar uns dies de
permís suposo que, molt encertadament, per evitar problemes.
Desprès la
reincorporació al cuartel, i va continuar la resta del període militar, amb
tranquil·litat.
No acostumo a
parlar del període del servei militar però, personalment, agraeixo haver tingut
aquesta oportunitat : seria la primera vegada, fora de la família, per un
període llarg i la possibilitat de conèixer altres realitats ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada