Primer, va ésser
un avançament -inconnex encara- al programa “8 al dia” , de divendres passat; desprès,
les noticies es van anar succeint, amb mes informacions ... Va estar l’endemà
quan ens varem despertar, amb l’abast real del horror, que havia colpejar la
capital francesa : tots ens sentim abatuts i desconcertats.
Paris sempre ha
estat, i és, la referència de la llibertat,
la del maig del 68, de l’elegància, de la cultura, del coneixement, i de
la innovació i recerca en molts àmbits ... un centre de la vella Europa que no entén
aquest impacte sagnant.
Podem esser
avançats, tecnològicament, però l’esser humà es feble i vulnerable : la mort
violenta se’ns emporta d’aquest mon persones que, senzillament, havien sortit a
gaudir d’un capvespre, al restaurant, a la sala de festes, o a l’estadi de futbol.
Aquesta mateixa impotència es tradueix en unes vivències, dels familiars i
amics propers, que s’han truncat i, difícilment, es recuperaran d’aquests fets,
i menys de poder-los entendre.
No els hi ha
importat, als terroristes, quines han estat les víctimes : és una manera de fer,
i de fer un mal incontrolat a la nostra societat, minant allò que ens uneix i
ens cohesiona. El nombre de missatges intercanviats, a les xarxes, manifesta el
meu suport i el de molts altres ciutadans, vers als amics i poble veí, al qual
ens hi sentim propers, en aquest moments.
Tots hem de fer
confiança a les persones que tenen, a les seves mans, la nostra seguretat ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada