Petra de “Seis Hermanas” ...

No acostumo a comentar al bloc, series, ni debats televisius, o altres programes però, el cert, es que aquests capítols diaris tenen l’encert d’oferir la imatge del Madrid encasellat, i caduc però, a la vegada, d’una societat i persones que lluiten per trobar un nou futur. D’aquests personatges, el de “Petra”, es el que representa la lluita diària, senzilla, encoratjadora, de la voluntat d’aprendre a llegir, o de la lluita interna envers els seus sentiments.

Els meus quatre avis, van estar treballant en el sector tèxtil, del cotó i la llana, en els moments de la Catalunya mes fabril, d’aquella que emplenava les ciutats de xemeneies altes però que, també, en altres racons de Catalunya i d’Espanya també formava part del ADN familiar. Encara avui, el sector tèxtil de distribució, continua essent un dels puntals del comerç i de les franquícies.

La sèrie ens ajuda a situar-nos i es una veritable lliçó d’història, d’apropar-se a moments i situacions de la vida quotidiana, del moviment i dels sentiments, del tràfec i de la suor, dels neguits i les rialles; aquesta vida que , difícilment, podem imaginar visitant alguna de les colònies tèxtil,s o habitatges que hi havia, avui buits i museïtzats al llarg dels rius catalans.

Però “Petra” no seria creïble, si darrera d’aquest personatge no hi hagués la Cristina Olcina, actriu que té la vivesa de donar-li aquella vitalitat per afrontar les vivències d’una Petra anònima, treballadora, que no defalleix, i que es el pal de paller de casa seva.

Gracies a totes les “Petra” ...