Recordo que, al
2003, es va començar a parlar de la reforma de l’estatut vigent, fins llavors.
A partir d’aquest moment ha estat un seguit de fets, eleccions ... que, de
forma continuada, ens han portat fins als moments actuals. En tot aquest procés,
hi han hagut moltes fites, objectius, declaracions, rumors, apropaments, líders
i partits que ens han sotraguejat, han passat a la història o, inclús, ens han
deixat veure la seva cara mes amarga. Però d’aquests moments, bàsicament
politics, hem tingut poca ocasió de disfrutar-los, com si cada pas, o cada rumb
agafat, es quedes curt de seguida.
La mobilització ciutadana de cada 11 de setembre, ha
estat la manifestació lúdica i festiva, d’un sentiment que renovava forces per
tirar endavant. Però realment, i més enlla d’aquesta dialèctica política, quin
ha estat el tarannà de la gent del carrer, del ciutadà anònim, d’aquell a qui -tot
això- hauria d’orientar-se ?
Estem en un moment en que estic detectant un “bajón” desprès
de tanta pressió monotemàtica ; de les converses, a tots els mitjans de
comunicació, tant escrits com a TV, als llocs de preferència en qualsevol
entrevista ...; això relega, com a menys importants, noticies que hauríem de
valorar amb més intensitat.
Catalunya esta funcionant, en aquests moments, per inèrcia
amb una societat i administracions publiques, que ho fan sense un rumb i horitzó
definits i que haurem d’esperar, encara uns mesos, per entendre l’orientació
que agafarà.
No ens ho podem permetre : si nosaltres anem divagant, més
enllà de les nostres fronteres, el mon continua, i anem perdent la cursa d’una
societat que aspira a liderar i/o a esser pionera en molts camps, on ara anem
reculant. Uns perquè troben en altres països un present mes engrescador, altres
perquè han de relegar les seves inversions per a cercar moments mes estables,
altres que cerquen una feina o el recolzament en situacions difícils
Aquest impasse també es aprofitat per empreses, persones
i projectes per a replantejar-los o fer-los viables en altres indrets, on les circumstàncies
siguin mes estables i valorades.
No crec que ens ho puguem permetre per molt temps mes ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada