No tenia intenció de continuar, amb l’anecdotari, sobre el comerç local però
un fet succeït ahir, hem permet fer-ne una reflexió, al seu entorn.
En Poirot, el personatge de l’Agatha Crhistie, detectiu i observador i, a
la vegada, orgullós de les seves “cèl·lules grises”, sempre les utilitzava per
a la resolució dels seus casos; però, també les mateixes, serveixen per a utilitzar-les,
en altres moments.
M’explico : abans d’ahir, vaig trucar al pastisser veí i, on acostumo a
anar a esmorzar cada dia, per preguntar-li si, aquest any, faria crema de Sant
Josep, típica de la diada d’avui; la seva resposta va ésser “l’any passat en
vaig fer i no es va vendre”, i avui he vist que no en tenia.
Fins aquí tot correcte : tothom ha de vetllar per el seu negoci; el que no
es tant encertat, el no haver publicitat la possibilitat, amb anterioritat, de
que hi hagués aquest producte disponible, i per tant si no si pensa, difícilment
es pot vendre; d’altra banda, si volem trobar aquell punt de diferencia i
especialització, aquesta es una bona opció : oferir un producte recent fet que,
nomes un obrador com cal, pot oferir amb l’afegitó de recuperar un producte específic,
i tradicional.
Si que hi havia avui unes corbates, de pastis, com a cloenda dolça d’un dia
del Pare o de Sant Josep, sant molt entranyable a la nostra terra ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada