Fullejant el “Mollet a mà” (numero. 1038), observo que, a la pagina 30 i 31,
es fa esment del retorn de les barberies d’home i, a la pagina 35, sobre una
bacallaneria oberta a Mollet del Vallès.
Al llarg dels anys he tingut ocasió d’anar, sempre, a barberies d’home :
professionals diversos, alguns amb mes facilitat per la conversa, d’altres, mes
reservats però, sempre, m’ha semblat una professió apassionant, jo diria que
creativa; cada persona té una personalitat facial que vol preservar i que forma
part de la imatge que ens formen de les persones. Bigoti, barba, cabell, tint, afaitar
... cadascú amb el seu servei.
El meu avi, va fer de barber; anava de poble en poble on hi feia estada
durant un temps, a l’estiu acostumava a anar a la Garriga, i la resta de l’any
sovintejava altres indrets, entre d’ells Sabadell (en un establiment a la
Rambla), i on va conèixer a la meva avia, i hi van arrelar. També va compaginar
la seva feina amb la de teixidor i anava, per les cases, a fer de barber.
La meva mare, de jove, havia treballat a “Cal Bordas” una bacallaneria
existent a la cantonada de la Plaça del Mercat, amb el carrer de Cardenal Gomà,
enfront mateix de l’edifici de l’antiga Escola Industrial i que encara la
recordo oberta. Un establiment, amb unes piques de marbre, on les peces de
bacallà es dessalaven, en diferents processos i canvis d’aigua.
Ara aquest peix torna a estar de moda amb les esqueixades, el xató ... i altres
plats, però a anys llum de l’habitualitat amb que es consumia cuinat, o per la
quaresma. També ni deien “Pesca salada”, suposo perquè hi venien, a mes,
arengades i altres productes conservats en sal.
Retornar a fets, olors i treballs que pensaven ja
oblidats, ens fa pensar que havien anat massa de pressa a treure’ls de la
nostra habitualitat: que en puguem tornar a gaudir d’aquests plaers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada