Cada vegada es mes normal trobar gent, al carrer, absorbits amb el telèfon
mòbil, de forma continuada; tot caminant, esperant, al bar ... uns,llegint la
darrera piulada d’actualitat, d’altres teclejant al petit aparell, responent a
missatges o creant-ne de nous. En altres espais, els mes menuts, aprofiten per
jugar amb el mòbil i estar aïllats, del mon que els envolta.
Mes enllà del congres de mòbils que, en poques hores, va presentar un munt
de noves possibilitats, per a gaudir de comoditats i, posar-nos a l’abast un
munt de solucions, per gestionar la informació que ens interessa. Hem passat en
una generació, de la cultura que es podia recollir en una enciclopèdia, a una
informació dinàmica on, el format llibre,pot quedar obsolet, d’una forma
fulminant. Les dades, els països, els nous descobriments en cultura o medicina
... fan que necessitem un reciclatge constant, una actualització que ens
apropen els informatius de la televisió, i la xarxa.
Però, tot això, no pot quedar com un simple joc com una aplicació de la
oferta inabastable de possibilitats que hi ha : cal gestionar, aquesta
informació, de forma que ens ajudi en la nostra vivència diària.
Ni molta ni poca; ni en excés, ni que ens faci uns subjectes passius : cal
trobar un terme mig. Les noves tecnologies estan al nostre servei i, la seva
utilització, requereix que tinguem un control sobre les mateixes. No podem
deixar, el que estem fent, amb la primera piulada que sentim, ni posar sobre la
taula el mòbil, esperant el que ens diran algun dels molts amics, amb qui estem
connectats.
La nostra vida es nostra i nosaltres la hem de viure, amb les nostres
experiències, les errades, i amb els encerts. Piular temes intranscendents es
com jugar al que no volem ser : els nostres minuts son importants i no estan en
joc ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada