La motivació interna a les associacions …

Alguna vegada ja he comentat que en aquest mon, tant tecnològicament connectat, hi han molts espais on, malauradament, aquest intercanvi d’informació s’ha reduït i, un d’aquests àmbits, es l’associatiu.

Potser, hi han dues grans causes que ho han afavorit : d’una part, el increment en els preus d’impressió, manipulació i distribució de butlletins i circulars, que ens informaven dels esdeveniments, i marxa de la societat i, d’altra, una manca d’adaptació de les tecnologies i xarxes socials per a fer aquesta funció, a les entitats.

Això fa que hi hagi una distanciació entre la tasca voluntària, i a la vegada complexa, dels responsables de les entitats, i la percepció de que rep el soci, que no li arriba de forma periòdica el feedback del que s’està fent i, moltes vegades, aquesta tasca de gestió requereix d’hores i tràmits, que no son valorats (desplaçaments, tràmits, burocràcia ...).

Un efecte d’això es que, a les assemblees anuals de socis i, en el torn de preguntes, hi aflorin temes que no son del cas (no perquè no sigui el lloc, sinó perquè no hi ha altres mitjans o moments per a expressar-ho) i l’assistència no sigui mínimament representativa del nombre total de socis; aquest efecte, que també ni podríem dir desafecció, succeeix en una gran part de les nostres entitats. Potser caldria replantejar el contingut de les assemblees de socis, per fer-les mes atraients.

En el moment de rebre el càrrec de la quota, es quan reflexionem i valorem el motiu d’aquesta vinculació i, en moments com aquest en que es qüestiona qualsevol despesa, pot esser un motiu de baixa de socis, nomes solventable amb una visió mes emocional, envers els objectius socials.

Al meu entendre hi ha algunes pautes que podrien ajudar, i així les exposo, per si poden ésser d’utilitat.

a) Crear una vocalia de Motivació Interna, es a dir de seguiment del soci, amb una gestió acurada de la base de dades, per a conèixer amb mes detall les inquietuds del soci

b) La tutorització, es especial en els nous socis, en l’acompanyament en les primeres vegades que s’apropen als actes socials, fer la presentació a altres membres, i el comentari en el contingut dels mateixos.

c) Seguiment piramidal, es a dir, repartir els socis entre diferents responsables, de forma que la informació es transmeti, i es garanteixi la seva transmissió.

d) Establir espais en que el soci pugui establir un diàleg amb el President o la Junta, amb uns horaris preestablerts.

e) Fer participar al soci dels esdeveniments, de la programació, i dotar d’elements que afavoreixin la implicació en les tasques pròpies de l’organització.

Es cert que això que sembla fàcil es difícil de implantar-ho, però les entitats també exigeixen una posta a punt, per a seguir el ritme dinàmic de la societat i, adaptar la seva estructura i objectius, als nous reptes. Si fem aquest esforç les entitats podran tenir un futur mes clar : en altres casos caldrà, i suposo veurem, entitats que s’integren i ajunten esforços per sobreviure, i d’altres que, malauradament, no podran assolir els seus reptes socials.