dilluns, 10 de març del 2014

Gent amb qui comparteixes ... a la vora del centenari

A la memòria d’en Miquel Bonás i tota la gent  que fa possible aquesta festa.
El 12 de gener, una data silenciosa, es la que ens marca la voluntat de tres socis (farà prop de cent anys) de deixar per escrit el mantenir una certa estructura organitzativa envers la festa de Sant Antoni; desprès seran enèsimes les vegades que, el Sant, ens convida i ens demana que l’acompanyem el 17 de gener a reiterar aquest compromís; desprès vindran dos actes tradicionals: el dinar de germanor, que ens permet compartir amb la resta de socis un espai emotiu i festiu, i la passada, que es el moment obert on el Sant, el poble, els veïns, els cavalls i els carros formen un tot de festa. A aquesta festa si ha incorporat la ofrena al monument als carreters en la rotonda d’entrada, un record, reconeixement i agraïment que compta amb un suport generalitzat.
Tot això forma una continuïtat que s’allarga prop de 100 anys, amb moments i etapes, adaptats als espais històrics en que s’han produït, i es pot resumir en la paraula continuïtat.
Continuïtat que vol dir també evolució, tot mantenint l’essència dels valors fundacionals, que vol dir també adaptació a l’entorn econòmic que ens ha tocat viure, i que vol dir transmetre el missatge d’una activitat que ha estat vital en el desenvolupament del poble, a una nova generació que n’ha de ser en els propers anys la capdavantera en la continuïtat de la festa i de la seva essència, fomentant i afavorint la participació i la comunicació.
Quan comença l’any, es tradicional la retransmissió des de Viena del concert; al llarg dels anys hem vist com hi ha hagut modificacions del indret, incorporació d’elements audiovisuals en la retransmissió, i de dansa ... elements que no han distorsionat l’acte principal, perquè continuí mantenint l’essència i la qualitat que el van inspirar
Continuïtat que es també escoltar, compartir i consensuar : obrir-se a la gent que pugui aportar quelcom de diferent, raonadament, amb esperit constructiu, però, amb el solatge, de saber l’entitat en la qual estem compartint aquest missatge fundacional : un compromís de veïns del poble per dur a terme l’organització de la festa, d’una forma senzilla, però moguts per l’estimació als cavalls, que els era comú. Uns cavalls que eren una part important, i complement, en les tasques del camp, en el transport de productes o materials o, en el desplaçament, de persones d’un indret a l’altre.
Ara, aquests cavalls, no els tenim propers : hem de tornar-los a apropar a la gent, als mes joves, a veure’ls, a gaudir de la seva presencia, i a fomentar activitats educatives, terapèutiques i socials, on els tinguem presents : continuïtat en aquesta historia en que el cavall també hi ha estat vinculat. I cal oferir-li l’espai que mereix, mes enllà de l’espai d’oci que representen, avui, les hípiques.
Continuïtat també en la recerca, manteniment, i restauració d’elements propis de cada indret, carretes, i carretons cercant el punt d’identificació històrica, mes enllà de la purament visual : cada indret ha creat carros adaptats a l’entorn i els carreters han fabricat models diferenciats ...
Continuïtat també de les persones i famílies que han estat honorades, com a abanderats en els diferents anys i per els que han recollit les ferradures; uns i altres son els millors promotors de que el missatge continuí essent un referent mes de la historia familiar, de la qual comentar i enorgullir als mes petits.
Però també vol dir compromís i responsabilitat : esbrinar, i portar, la societat per el camí mes adient, obrint nous reptes, i prenent decisions que ens duran a noves realitats.
Continuïtat amb la crida que ens fa el Sant cada 17 de gener d’anar-hi a veure’l i compartir una eucaristia; en moments en que l’espai religiós va minvant, es bo que mantinguem aquest compromís.

Ens queden menys de dos anys : les propostes d’activitats, d’iniciatives o idees, s’acumulen; cal definir els compromisos amb la Federació, i cal veure de quina forma es pot fer front a aquest esdeveniment amb un pressupost assumible, tot un repte. Futur i continuïtat : un bon lema per treballar