dissabte, 8 de març del 2014

La vida de les paraules (III) : la responsabilitat del botiguer

Avui, he anat a comprar a una peixateria propera i veig, que hi consta escrit “ENCARREGS” i el numero de telèfon; demà, amb discreció, li comentaré. En aquest cas, no crec que sigui un error volgut, sinó la transcripció del so, i la manca d’assegurar el tema, en el cas de que hi hagués un dubte.
Les dues errades, la de l’accent i la “G”, tenen una repercussió important : una, el de la manca de col·laboració en la resolució d’aquest tema, per part dels clients, que hi passen per la botiga, i que ho han vist i han obviat qualsevol comentari o que, senzillament, no s’han donat compte i, d’altra, l’efecte de veure-ho i pensar que es correcte i, per tant, reproduir-ho tant per persones grans, com per els mes joves.

La degradació de les paraules, la seva escriptura incorrecta d’acord amb les normes que ens hem dotat, ha d’esser una lluita continuada : la comunicació escrita, oral o per mitjans tecnològics te la voluntat de transmetre (no solament les paraules, sinó també informació de qui ho ha escrit).