La facilitat d’accés al centre comercial (històric o nou espai) es vital,
per donar comoditat al fet de la compra : no té un efecte directe, però si que
permet, al consumidor, adreçar-se a un indret o altra.
Hi ha hagut una opinió, generalitzada, fa unes dècades de fer el desviament
dels encreuaments locals, cap a rondes exteriors que en feien la circumval·lació
i, per tant, hi havia una major mobilitat per a fer desplaçaments de mes
durada. Aquesta millora ha empobrit els centres històrics, nascuts moltes
vegades de rutes de desplaçament i comerç de fa temps i que, ara, s’han vist
minvats d’una clientela de pas. La ruta, desplaçament en cotxe, sortida
dominical, o participacions en fires i actes arreu de Catalunya es basa, en
part, en el coneixements dels indrets, dels productes, i dels serveis que
ofereixen : entrar al Bar, comprar un panet, o l’embotit del indret son plaers,
als quals no hi voldria renunciar.
Però, en àmbits mes propers, ens trobem amb accions municipals que, basant-se
en criteris genèrics, fan obres, canvis de sentit o desviacions del transit que
afecten la rutina habitual del ciutadà. Si per anar a comprar un producte, de
consum diari, ens dificulten l’accés, l’aparcament, o perdem temps en un embús,
desistim i anem a comprar-ho a un altra indret; aquest fet reiteratiu fa minvar
les compres i, posar en perill, la continuïtat de comerços.
Això ho hem vist també en carrers, o places, que han estat tancats durant
un període de temps perllongat i, per tant, l’accés als comerços s’ha convertit
en una sèrie d’obstacles.
Cal valorar les accions a la via publica, amb un efecte polièdric, i veure-hi
les implicacions a mig i llarg termini que se’n poden derivar : per molt que
millorem el nostre entorn, un espai sense comerç, es un espai en retrocés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada