Escric aquestes ratlles hores abans de que la vida, del Expresident Adolfo Suárez,
deixi de bategar, desprès d’una llarga i trista malaltia, que l’ha portat a
aquest final. Però, les seves vivències fa temps que varen anar desapareixent …
una persona crucial, en una etapa històrica apassionant i on, el seu tarannà,
va impulsar un procés de transició amb complicitats, ombres i encerts.
Els mitjans de comunicació ens han fet reviure moments, frases, fotografies,
d’una època … moments en que una majoria de ciutadans encetaven la majoria
política ens apropàvem, amb molta il·lusió, a un procés esglaonat que ens canviava
la forma en que ens havien regulat i, a la vegada, s’instaurava una monarquia
parlamentaria.
La història va posant al seu lloc als personatges i els seus actes, mes
enllà dels entrebancs, de les travetes de propis i estranys, de les
desavinences i comparances … i al final tot queda segons el color de qui ho vol
relatar. Una història, a nivell personal, que també ha estat difícil : la mort
de la seva dona i de una filla, per malaltia, han estat també elements colpidors que han
acompanyat els anys, desprès de la política.
En aquest moments hem sento proper a la família : una part d’agraïment a la
seva figura i a la seva acció política; d’altre, per la malaltia d’Alzheimer
que desgraciadament conec, i que deixa la vida, en el cos físic, perdent tota l’essència
del que va esser la persona.
Com a molts espanyols, la figura d’Adolfo Suárez, ens acompanyarà en el
nostre imaginari, en una part de la etapa -frontissa que va permetre passar
d’un regim a un altra d’una forma gens traumàtica. Amb ell varem aprendre a
participar obertament a la societat, i també el moment en que la Generalitat va
retornar amb en Tarradellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada