Moltes vegades
trobem retolacions manuals que, sense mirament, incorporen errades
ortogràfiques amb indiferència de que, el seu contingut, sigui en català o
castellà; moltes vegades es qüestió de sentit comú (de si la frase “sona bé”, o
no), d’altres es tant senzill com passar el corrector ortogràfic i, acceptar,
la substitució de la paraula, si procedeix.
El relat, la novel·la,
la noticia, no podrien entendre’s si, addicionalment, hem de fer l’esforç
d’identificar paraules noves, nous formats de la mateixa paraula, o crear
accepcions rebuscades.
“escriviu
el que penseu i penseu com ho escriviu, o acabarem sense escriure perquè no
podrem pensar què escriure ni escriure el què pensem: haurem perdut les dues
facultats alhora”; reprodueixo
un text trobat a la xarxa, que expressa el que vull dir :
“Estem
perdent paraules -moltes-, i les que ens kden ls
scrivim k fn pna.I les paraules, que “conformen” la llengua,
serveixen per pensar i comunicar-se; i aquí arriba el primer gran problema, el
genocidi lingüístic no només fa que ja no ens entenem sinó que aviat no podrem
ni pensar. Citant el filòsof José Antonio Marina… :“Pensamos
con palabras”, dijo, “nos expresamos con palabras. Hay que leer porque hay que
desarrollar la inteligencia y porque la convivencia es lingüística. Nuestro
hábitat es la palabra: vivimos en ella”.Ara bé, hi ha qui s’esforça per mantenir la llengua -jo
en sóc un-, en primer lloc perquè de la mateixa manera que prefereixo llegir un
llibre que la pintada “d’anarkisme” de baix al carrer suposo que la resta de
gent prefereix llegir un text ben escrit que un galimaties. De fet escriure
malament és tant un símbol de poc respecte envers el pensament i la llengua com
cap al lector”.
Desprès de
llegir-ho hem ratifico amb el seu contingut : lligar una frase amb el llenguatge
telefònic (eliminant vocals i substituint consonants per d’altres que
incorporen sons similars), requereix d’un esforç addicional, que ens distreu
del significat del que es vol transmetre. Comunicar es fer que, el receptor, entengui
el que volem transmetre i, per això, ens hem dotat d’un llenguatge acceptat i
d’unes normes d’escriptura, i fonètica.
La descripció
adequada, ens pot ajudar a la seva interpretació correcta, pensant mes en
aquells aspectes en que la comunicació té una importància vital : emergències,
sanitat, rescats, localitzacions …
De vegades ens inventem
paraules per ésser més moderns : en cap cas, és una innovació; cal diferenciar allò
que ens ajuda a millorar, d’allò que es una moda puntual …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada