Dues paraules semblants, però amb un caire totalment diferent : moltes
vegades ens preocupem, sense ocupar-nos en la seva resolució.
Si anem al diccionari trobem, en la onzena accepció del terme ocupació, el
assumir la responsabilitat d’un assumpte, o d’encarregar-se del mateix; al
terme preocupació, la tercera accepció, parla de ... dit de quelcom que ha de
passar, o que pot passar; quelcom que produeix intranquil·litat, por, angoixa o
inquietud.
Hi ha moltes preocupacions que excedeixen la nostra intervenció personal i,
la seva resolució, es a mans d’altres persones o institucions i, en altres
casos, el futur d’aquesta temença esta subjecte a molts interrogants (com es el
cas de les malalties). Però hi ha moltes accions en que podem ocupar-nos en la
seva resolució, agafant l’iniciativa o proposant aquelles accions que ajudin a
obrir camins, per a la seva redefinició.
Es evident que, en aquests moments, qualsevol problemàtica esta subjecta a
un entorn gens favorable : ni des d’un punt de vista de financiació, de
capacitat d’esser escoltades o valorades noves propostes que surten del guió
prefixat, o d’innovacions que costa de raonar.
No obstant, hem de mantenir la fermesa d’ocupar-nos de les coses en que
podem, i devem intervenir, per ajudar al seu desbloqueig i resolució : amb
menys preocupacions, ens podrem ocupar amb temes mes importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada