El Carnestoltes i la creativitat (I)

D’entrada us reprodueixo els tres primers paràgrafs que, Wikipedia, esmenta de la creativitat :

“La creativitat, s’associa amb l’ imaginació i el pensament divergent ja que, sovint, sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l’inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front, al present, d’una forma que no és la usual, la aprovada pel superjò normatiu.

Es creu que, l’àrea del cervell, on hi ha la creativitat és l’hemisferi dret; per tant, les persones esquerranes serien més creatives. També s’ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d’intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directe entre ser esquerrà, o tenir un major coeficient, i ser més creatiu.

Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat, no esta lligada al coeficient ordinari però si que seria un símptoma d’intel·ligència, anomenada fluida o flexible”.

Fa unes setmanes vaig estar a la Fundació Hope (Mataró) que promou l’emprenedoria i parlàvem de com es plantejava, aquesta, com una matèria més del currículum educatiu i els esmentava : no es pot ensenyar l’emprenedoria, si no fem alumnes creatius, innovadors, de fer-los pensar i qüestionar les coses, d’encuriosir-los amb els detalls o de replantejar les coses diferent, però d’una forma raonada.

Això lliga amb el carnestoltes d’aquest dies : una festa on hauríem de prioritzar la imaginació, i el sortir de guió, amb respecte, i ésser la tònica enfront de la rigidesa del dia a dia; però, la majoria d’escoles, promouen el anar vestit, o disfressat, de forma col·lectiva es a dir ja saben del que aniran. Com a molt, pot tenir una disculpa, en el cas de que aquestes disfresses estiguin relacionades o tinguin un fil conductor mes genèric com, per exemple, quan es forma part d’una carrossa o d’un grup o equip, o hi ha un “leifmotiv” sota el qual hi estem d’acord a participar-hi.

No cal un carnestoltes, però si la imaginació de crear, de fer que el cervell trenqui els postulats, de raonar, de fer aportacions en comú, d’innovar o, senzillament, de veure mes enllà de les inèrcies i rutines, on aportar quelcom que encara esta per esbrinar ...