Cada matí, comparteixo l’esmorzar, amb la lectura del diari; generalment,
es el “Periódico” o el “Ara”, segons la disponibilitat dels mateixos. Just la
portada ja prepara per a les noticies mes destacades : però, des de fa uns anys,
les noticies principals, es repeteixen amb massa freqüència, cercant cada dia
una volta mes a la mateixa, i com si els diaris ja estiguessin predefinits.
Però, resumint un període ample, quin extracte en podria treure un historiador,
de dintre dos segles ?.
En l’àmbit polític, més enllà de les sigles dels partits politics amb
representació, poc mes diuen els diaris; i, en l’àmbit esportiu, hi ha un
predomini del Barça com a equip i la resta d’esports i clubs estan a anys llum
del espai i profunditat de les informacions, que si ofereixen. Al igual que a
altres àmbits de la vida, els mitjans de comunicació viuen de les vendes
d’exemplars i, per tant, ofereixen informacions relacionades amb aquells àmbits
que interessen a una majoria de lectors.
Hi ha un espai per als mitjans mes visuals (internet, tv, radio ...) on la
immediatesa pot afavorir l’actualització de noticies; per tant s’hauria
d’esperar, dels mitjans escrits, un aprofundiment de les diferents realitats
quotidianes.
L’estudi de la realitat actual es polièdrica : calen moltes reflexions per
a veure, i entendre, com es la societat actual i molt mes quan, aquest estudi,
es pugui fer uns segles mes endavant; espais i entorns com el jovent, la gent
gran, els minusvàlids, les problemàtiques mediques ... son realitats que tenen
un espai reduït als mitjans de comunicació.
Potser seria tant com avaluar un campionat, nomes valorant el nom i
components de l’equip guanyador i, no aprofundir en la resta de participants i
en les seves realitats ..., o hauríem de tornar a replantejar el que es noticia
?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada