Sembla que, en un mon globalitzat, les nostres petites identitats es
dilueixen cada vegada més en àmbits mes grans i el que, fins fa poc, era molt
mes lent de modificar, ara es relativitza : veiem com països han canviat de nom
o s’han integrat, o disgregat, que estacions de tren, estadis esportius afegeixen,
al seu nom, complements comercials o, inclús, una marca comercial es referent
d’un indret.
Mes enllà d’això, les famílies, també sofreixen un grau de manca
d’identificació important : hem trencat la transmissió de la historia familiar,
i d’aquelles formes de fer, que ens eren pròpies, ens hem connectat per tot el
mon i, difícilment, coneixem o parlem amb familiars de parentiu proper. Una
altra reflexió es que, hem incorporat a l’àmbit del nom (l’únic espai del
cognom on tenim llibertat d’elecció) una varietat d’opcions per singularitzar i
fer-nos diferents, agafant noms d’artistes reals, o de ficció, personatges de
moda en el moment del naixement, o dissimulant el nom amb diminutius o parts
del nom, que formen una geografia complexa del món onomàstic actual.
Arribats a aquest punt, i amb la supremacia que tenen les marques comercials,
no creieu que potser hi haurien persones que podrien optar per canviar el seu
nom per el d’una marca, previ algun incentiu ... per exemple Cacaolat Martinez,
Donut Carrasco, o Evax Sanchez ...
Millor no pensar-hi; al menys no m’agradaria veure-ho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada