Decepcionant ha estat, per a moltes persones, el resultat
final del Sínode dels Bisbes, que ha tingut lloc a Roma. Poca empenta, i poc
risc, d’apropament a la realitat social de les comunitats a que es deuen. Semblaria
que, quan es celebra una trobada d’aquesta envergadura, els temes haurien d’estar
treballats, amb la participació consensuada de tots els col·lectius que formen
els diferents bisbats.
Soc conscient que, la pròpia globalització de l’església,
fa que tingui particularitats, que son ateses per els diferents bisbats
repartits per arreu però, els temes prioritaris haurien d’enfrontar-se amb
fermesa, i valentia: els homosexuals, els divorciats … son col·lectius que cal
apropar a l’església, amb una actitud oberta.
Hi ha una distancia de pensament de la realitat entre el
que manifesta el Papa Francesc i el que es la vida quotidiana de les diferents
comunitats locals. Ens cal obrir portes, fer un salt qualitatiu per apropar la
realitat de les Escriptures, a un discurs del segle XXI.
Esglésies conservadores, progressistes … crec que son més
postures personals. Una església oberta hauria d’adaptar la seva estructura a
un nou segle XXI, més propera, i menys estructurada (Nunciatures ...) o, al
menys, no es l’església que es desprèn dels evangelis.
Cal afrontar temes amb fermesa : la condemna ala abusos a
persones i nens, el plantejament d’un discurs religiós coherent amb els temps
actuals, una catequesi i una formació continuada del catòlic, una avaluació del
patrimoni religiós vs històric, i el seu manteniment, un discurs ràpid i
coherent amb temes com els refugiats sirians, una redefinició dels responsables
locals, davant la manca de noves vocacions, o el ventall d’ordres i
congregacions que podrien sumar edificis
i esforços als objectius generals...
Cal treballar des de les comunitat locals, fomentant la
participació als actes, i en activitats que s’organitzin, de que l’església
esdevingui novament un espai de trobada activa. Crec que l’església s’ha de
continuar fent portes enfora arrelada amb la gent, i amb l’exemple de tots
plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada