L’oportunitat dels advocats : cal anar contra tots ?

Tant aviat es va fer publica la modificació, del software de Volkswagen, alguns grups professionals d’advocats es van posar en marxa per a coordinar alguna denuncia cap a aquesta empresa, i els seus directius, amb l’ànim de sumar-hi als afectats, que ho consideressin

No cal dir, al igual que va passar amb les preferents, que el “pastis” d’aquesta demanda es sucós, ja que el nombre de adscrits/perjudicats i, per tant, del nombre de persones a qui repercutir la demanda, pot ser elevat, i l’encert en la preparació i difusió d’aquesta acció judicial pot reportat al(als) despatxos implicats, uns ingressos importants i a, la vegada, un ressò mediàtic per la publicitat afegida. Fins aquí penso que tots hem de valorar i donar suport a qualsevol iniciativa que cerqui la indemnització, si hi ha un greu perjudici.

El qui mereix un comentari/reflexió es si, aquesta demanda, ha d’anar contra tot, i tots o cal centrar la mirada en aquelles persones que realment hi han estat implicades, evitant posar-hi d’altres responsables que, de segur, n’eren jeràrquicament superiors, però no hi varen participar.

En una societat especialitzada i de grans corporacions els nivells de responsabilitat, i de coneixement, son restringits i compartimentats, i actuant en àrees molt concretes; a mida que va pujant el nivell directiu, les responsabilitats son de més pes però, el nivell d’informació que hi arriba, es adaptat als requeriments i controls específics.

Per exemple si posem el cas d’una errada medica, es evident que hi han responsables de l’atenció directa i de la supervisió del departament o area; implicar-hi al director màxim, al director financer, o d’altres que, tangencialment,  tenen més responsabilitat, augmenta el nivell i possibilitats d’èxit de la demanda; per exemple es podria imputar al director de compres, si aquest hagués limitat l’adquisició de determinats medicaments o material que, la seva mancança, hagués estat el motiu de l’errada ...

En el cas dels vehicles Volkswagen es més difícil d’avaluar ja que, es un fet no detectable a l’ull humà, i per tant encara que hi hagués una persona, que vigiles el procés, hauria estat fàcil no detectar-ho. Un altra cas molt curiós es el de les preferents on, els treballadors de banca, varen confiar en els superiors per oferir uns productes que els hi havien publicitat com a òptims.

Moltes vegades supervisem als nivells inferiors però, qui te la capacitat de supervisar als caps, sense sortir perjudicat en el intent …