Dissabte, al matí, vaig estar veient a TV un reportatge
on, a partir de fer un llit en una barcassa, s’oferien diferents visites a
llocs emblemàtics on es feien, artesanalment, diferents productes a l’Anglaterra
actual, però amb mitjans de fa un segle. Del fil a la tela, del matalàs i els
seus components i guarniments, dels
rellotges manuals … tot un seguit d’explicacions de treballadors, i
propietaris, amb un coneixement ampla de la matèria.
Alguns d’aquests operaris parlaven de cinquenes generacions
d’un mateix negoci, com a referència del saber fer; generacions que no vol dir,
necessariament, d’una mateixa família, sinó que han sabut mantenir l’esperit
fundacional, i la majoria porten encara els noms dels fundadors.
Aquí ens hem apuntat a la darrera moda amb rapidesa, i
hem deixat per dir quelcom tancar un establiment emblemàtic, i posar-hi un Mc
Donalds per exemple, i hem derruït decoracions i botigues, per fer-hi edificis singulars
d’una estètica poc nostra. Per tant. ens hem venut part de la nostra historia :
una part per fer caixa, una altra per deixadesa, i un altra per no valorar el
que, a molts indrets, voldrien.
Quants establiments, o empreses, podem dir o coneixem que
siguin de una cinquena generació ? …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada