Fa anys que he estat un client, en alguns
moments habitual, del Viena inicial d’aquell que, va obrir a la Plaça de Sant ,
de Sabadell on era el lloc de trobada del jovent inquiet dels 80. Un lloc, sense
cadires i on, a la barra, t’hi feies un lloc per a degustar uns entrepans
innovadors amb aquell “oiiiiido”, i amb una estètica, una rapidesa i un saber
fer que s’ha anat diluint amb els temps.
Ahir, vaig estar al “Viena”, el lloc pot
ser el de menys (factura T003 /1129782) i vaig demanar una amanida verda; la
noia que hem va atendre, hem va recomanar una que, ni diuen de “sarda” : una
mica minsa, amb un complement de oli i vinagre que just serveix per remullar
les primeres fulles i, una pasta, seca i sosa; res a veure amb la amanida de la
fotografia de la seva publicitat del web. Poca ajuda li fem a la gastronomia
sarda.
El preu d’aquesta amanida es de 4,25 euros
(707 pessetes de les antigues); a més vaig
demanar una aigua de 0,50 litres (1,65 euros o 274 pessetes de les d’abans), i
una flauta de llom a 3,85 euros (o sigui 641 unitats de l’antiga moneda): en
total un “dinar” per 9,75 euros, que m’ajuda a allunyar-me d’aquest indret.
Per mes “inri” posant, en lletra gran, que
tenen l’entrepà recomanat per el “New York Times”, encara que, atenent el tipus
de menjar d’aquell país, desconec si es una bona referència.
Hi ha un programa a TV que es diu “El Jefe
Infiltrado”; jo recomanaria que algun dels alts executius de l’empresa hi fes
estada a diferents locals i, copses el que veuen els clients, i el que hi diuen
els empleats.
Moltes vegades ens empoltronem amb els números
i els despatxos, i l’empresa ha de ser quelcom mes … i l’estada al Viena hauria
d’esser allò que molts enyoraríem …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada