Les dramàtiques imatges dels refugiats, principalment
sirians, a l’altre indret d’Europa ens submergeixen en una crua realitat a la
qual, les autoritats europees, no tenen capacitat d’iniciativa; jo diria que, mes
enllà del lògic desbordament del problema, hi ha una manca d’acord o voluntat
per afrontar-ho.
Europa sempre ha estat un continent, amb una profunda
historia, que ha forjat identitats diferents, de vegades complementaries; un
espai on s’ha avançat en la seva conjunció d’interessos comuns (moneda única,
espai de circulació de persones …) però que ens queda molt lluny de ser una
veritable unitat o, al menys, d’una confederació de països.
Per això no es estrany que les normatives europeus, els
seus comissaris, o les reunions del Parlament, ens resultin llunyans i que,
malgrat sentir-nos europeus, en qüestionem la seva eficàcia. En el cas espanyol,
aquesta incorporació de nous ciutadans, es complementa a la que, de forma
continuada, es produeix al Nord d’Africà (Ceuta i Melilla) i, tot això, portarà
a la reflexió d’una nova Europa, a un nou mosaic divers d’orígens i pensaments.
Aquesta Europa del futur s’ha de dissenyar col·lectivament amb l’aportació de
tots, salvaguardant identitats, i afavorint complicitats.
Però, a nivell personal, és també una transformació de la
nostra idea de continent, a mig camí de la globalització, però evitant caure en
la imatge d’una Europa turística, de parc temàtic del passat.
Si Europa vol tenir futur l’hem de treballar amb voluntat
conjunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada