El diari “El Pais” va incorporar, ahir, un reportatge amb
el nom de “Los nuevos horarios comerciales : abierto de 7.30 a 2.00 de la
madrugada”, fent referència a un establiment, de Carrefour, que ho ha implantat
a Lavapies. D’entrada, es evident que, la llibertat d’horaris hauria de
permetre una mes bona conciliació familiar i atendre les compres habituals, amb
més comoditat; però, darrera d’això, cal fer alguna reflexió :
a)
Els recursos que tenim per a compres habituals solen
esser limitats, i semblants; la llibertat d’horaris ens pot permet anar més
vegades al “super” però, no necessariament, ha de representar un increment de
les vendes racionals.
b)
Cal calcular, i avaluar, els costos de manteniment
d’aquestes ofertes (personal, consums …) ja que, sempre, s’hauran de repercutir
en el preu final del producte.
c)
Es important fer una conscienciació de l’eficàcia
del temps i de que l’espai destinat a compres, s’ha de limitar al necessari, i
fer les compres segmentades o setmanals, i agrupades.
d)
Hem de trobar un equilibri entre el gran comerç i/o
franquiciat (que cerca llocs rendibles), i el comerç minorista (el de barris o
poblacions de menys habitants)
El client es el primer que s’ha adaptat als horaris : no
fa molts anys obrir, els bancs, el dissabte al matí semblava que era una opció difícilment
modificable; avui en dia ens sembla de lo més normal. En aquest mateix sentit,
la majoria de transaccions es fan en caixers automàtics, funcionant les 24
hores del dia; ningú hagués entès que els bancs ampliessin el seu horari
d’atenció. A més, cada vegada, el fet de
que qualsevol compra es pugui fer per la xarxa, en horari obert, es una clara competència que
cal valorar, i que augmenta considerablement.
Hem de mantenir el fet de la compra com una experiència,
on hi han de concórrer un temps, un procés de selecció, de comparació, de la
seva composició i per tant de llegir les etiquetes, la valoració del preu …
Hem de tendir a conciliar la vida familiar i laboral, en
especial, amb la previsible reforma horària per adaptar-nos a Europa i, en
aquest sentit, aquesta noticia desconec ni ens apropa o llunya. Però per contra
ens allunya del procés de reflexió conjunt per trobar uns horaris mes acords a
aquells que ens permetin afavorir, millorar i
compaginar els espais d’oci, amb els personals, familiars. I socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada