He de reconèixer que m’agrada una certa previsió de
l’agenda i preveure, al menys, el que tinc previst de fer a l’endemà al igual
que, sempre que he pogut, he intentat arribar al lloc de trobada a l’hora
pactada i, generalment, amb uns minuts d’anticipació.
Cada vegada més, tant a nivell personal com professional,
estic veient com hi ha un increment de les persones que anul·len una trobada
poques hores abans, o acorden accions a poques hores vista.
Nosaltres, com a generació, som d’una època sense telèfons
mòbils, on podies quedar amb algú, per exemple amb un marge de 15 dies, a un
lloc determinat, i sense mes comunicació et trobaves al dia acordat i al lloc
adient. Ara la immediatesa dels mòbils i aplicacions, fa que tinguem que anar
ratificant cada acció i, a mes, amb els mapes localitzar el lloc.
Aquesta improvisació esta arrelant arreu també, en part,
per una major obertura d’horaris comercials, de freqüències del transport públic,
i de major oferta de tots,com si tinguéssim una disponibilitat permanent de
mitjans.
Segons la definició, la improvisació és una tècnica de
creativitat que es caracteritza per buscar una solució o objectiu actuant
directament sobre el terreny i en el moment que es presenta la necessitat,
sovint sense tenir tota la planificació, informació, temps o recursos que
permetrien arribar-hi d’una manera més rutinària o còmode. Es basa més en el “fer”
i menys en la premeditació, i calen forts coneixements tant teòrics com
pràctics.
Una altra qüestió, es la improvisació creativa, aquella
que s’expressa a partir del coneixement; per exemple un music poc improvisar si
té un coneixement ample de la musica i del instrument ... i una altra diferent
la dels reflexes, aquelles accions immediates i reaccions puntuals per evitar
mals majors.
M’agradaria que no arreles, al menys, com a actiu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada