Voldria traslladar-vos una vivència d’aquest cap de setmana,
respecte de gats i gossos.A la Conca de Barbera hi tenim una vivenda, petita,
que ens permet trencar la rutina diària, i apropar-nos a la natura i al camp.
En aquest indret hi ha dos gossos que son del poble, el “Rex” que vigila però,
a la vegada, es un gos compartit i, fa dos anys, una gosa la “Roseta”, també hi
fa estada i es una gossa amb un passat suposem caçadora. Per altra banda hi
tenim una veïna que té gats, que han anat fent camada i, segons el tamany,
sabem de quina fornada son. Fa poques setmanes n’ha tingut sis gatons,
espavilats, moguts, i socials. En aquest equilibri feble, es fàcil trobar, de
tant en tant, alguna baixa de gats.
Quan varem arribar aquest dissabte, un d’aquesta gatons
petits se’ns va apropar i el varem acollir la resta del dissabte i diumenge a
casa : es va recuperar, es va mantenir prop del radiador, va menjar, i tota l’estona
anava darrera nostre. El diumenge, a mig mati, parlant amb altres veïnes del
poble, i entrant en un tros de terreny dins la part edificada, varem detectar
un d’aquets gatons, tricolor, molt maco i d’una mida semblant al que teníem
acollit. Sense donar temps a reaccionar la Roseta el va agafar amb la boca i
amb un moviment brusc el va matar, i se’ls va emportar mort, ja que en aquesta època,
els seus ossos son febles (els del gat).
El Josep Maria, un altra veí, sempre ha mantingut la
reflexió de que els gossos, com aquests, han de viure lliures tot l’any, i que
si es la seva hora, haurà viscut com ell ha volgut : crec que la reflexió es correcta.
El que hem fa reflexionar es que el gat que varem acollir,
l’hem portat, i ha estat adoptat. Per mantenir la seva vida l’hem de deixar
tancat a un pis, on la major part del dia estarà sol. Els animals de companyia
ens en fan, però també a ells els hi hem de dedicar part del nostre temps.
Fem be ?…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada