Alguna vegada
havia de succeir que parlessin de les avantatges del mercat, i del comerç tradicional,
en un centre històric enfront dels nous equipaments, i centres comercials.
Ambdós tenen forces
similituds : proximitat i densitat de botigues, una oferta d’oci i restauració
complementaria, espais on passejar, i l’única desavantatge es el tema de
l’aparcament, en que el centre històric s’ha desenvolupat en un temps en que,
el vehicle, no tenia les servituds i preferències com les d’avui en dia..
En els dos casos,
les botigues, es presenten arrenglerades, formant una filera continuada, sense
un ordre concret de productes i serveis, combinat amb botigues puntuals o
temporals, i amb una varietat d’oferta, amb capacitat de seduir al comprador.
Però hi ha una
cosa que les distingeix, i que crec els hi dona un tarannà especial : el gran
centre comercial es la suma de moltes persones que hi conflueixen en un mateix
indret, de procedències i objectius ben diferents. No es coneixen : van directament
a la botiga, al producte que cerquen, o senzillament a mirar ...
Ah ! però al
centre-comerç històric hi trobem quelcom que no s’improvisa: el brogir de la
gent, el comentari, el xerrar a la parada, o a la cantonada, el intercanvi
d’opinions i novetats, el escoltar la recepta o la recomanació, el compartir un
tallat amb la dependenta al bar del mercat o, assaborir-ne els productes de l’entrepà,
amb l’embotit de la botiga propera, el mestissatge d’olors de producte fresc,
del peix que es mou, de la fruita ben posada, de la carnisseria amb un ventall
d’embotits i productes, a botigues que hi podem trobar allò inesperat ... una
varietat de productes que ens fa recordar que, tancar botigues con el “Colmado
Quilez”, hauria d’esser considerat com una falta greu al país; potser inclús la
pèrdua d’algun d’aquests valors hauria de tenir una penalització, no per el fet
en si sinó per, no haver estat possible trobar un acord.
“Colmado”, “Ultramarinos”,
“Coloniales” ... moltes paraules que ens porten a recordar les vendes a granel,
on podies olorar i sentir cada producte ... botigues que eren un recull desordenat
de mil productes, en prestatges que arribaven fins al sostre, i el botiguer
solia arribar-hi amb un pal allargat amb una pinça, que utilitzava amb molta
destresa, res agafar el pot mes mal situat.
Cal deixar-nos
portar; sense cotxe, i fer el desplaçament (curt o llarg), del forn, a la
fruiteria, del quiosc ... tot forma part d’aquesta oferta. Admirant cada dia el
mateix, però diferent, saludant o coincidint amb els veïns.
Potser perquè això
també forma part de la vida ...
En homenatge a
tots els comerciants que, de valent i
amb empenta, obren cada dia l’establiment amb coratge i al servei dels clients
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada