Sempre tenim anticipadament la raó ? – Condicions per al diàleg

El procés de negociació, d’escoltar i parlar, és trobar allò que es el punt idoni de solució, o l’acord; aquesta escolta requereix, com a mínim, d’un pas previ : una actitud oberta, no establerta ni predefinida anticipadament, com si tinguéssim una resposta que no estem disposats a renunciar. Dos exemples molt recents, poden ajudar a veure-ho :

En l’assemblea de socis, d’una entitat local, es proposava el canvi de nom de la mateixa, per motius d’aclariment del tipus d’associació (fins ara era centre hi es vol canviar per cercle); fins aquí un canvi ordinari, que calia ratificar.

Hi vaig intervenir per comentar que, “cercle”, era un terme que la gent podia assimilar a entitat tancada, atenent que la segona paraula del nom era “recerques”; per tant, la doble conjunció d’aquestes paraules no faria atraient, als nous socis o a les persones interessades en la historia local, l’apropament a l’entitat : els membres de la taula, i a la vegada de la junta, ho van argumentar en que la inicial de la `paraula que se substitueix no varia, i es pot mantenir l’acrònim...

Potser hagués estat mes adient, en lloc de dir “XXXX, Cercle de Recerques i Estudis XXXX”, dir “XXXX, Associació per a l’estudi de l’historia local de SSSS. Malgrat tot els membres de la Junta esperaven la ratificació, no obrir un debat.

Una altra qüestió d’actualitat i, que ja n’he parlat, en altres comentaris, fa poc, es el dels establiments històrics : no es possible, que ni uns ni altres, no trobin un lloc de trobada, un encaix on es mantingui la pervivència dels establiments, i tot el que representen, i els legitimes interessos dels propietaris.

Hi ha, hi hauria marge, però les posicions predefinides d’uns i altres, tenen poc a dir : davant d’això la negociació es retarda, es limita fins el darrer moment en una de les dues parts haurà de cedir, no per la negociació, sinó per els fets consumats, o el venciment del termini.

Fa unes setmanes va aparèixer, a la premsa amb el títol de “Perdre el sabor”, un article que ens preparava per al tancament del Colmado Quilez : en un país en que tenim un tracte especial per als cuiners reconeguts arreu i on, el “colmado” o la tenda de plaça o de proximitat, han estat els primers referents de molts d’ells, on han trobat les primeres recomanacions ... ho tanquem. Però també tanquem la possibilitat de tot el que hi ha perduri : tot el mon creat en anys desapareix, amb pocs minuts, fruit d’una excavadora, que no perdona.

Desprès, a lo millor una botiga Mango, un Mc Donalds ... una franquícia, de les que hi ha a tot arreu. I desprès que ? : qui impedirà que, un dia, el propietari de la Pedrera la pugui fer  desaparèixer, perquè no es rendible...