Comerç, rendibilitat, historia … (IX)

Reprodueixo una frase que, en Joan Barril, publicava al Periódico d’avui “…En tiempos de crisis, el comercio haría bien en buscar a la gente mas preparada y mas empatica antes de invertir en nuevas  tecnologías  que, a lo máximo que aspiran, es a una  visión  excesiva  y deshumanizada del control de la desconfianza …”
El text lliga amb unes declaracions, a la televisió, del representant dels establiments històrics de Barcelona, sobre la pèrdua d’aquests, per una pressió incontrolada dels lloguers.
El comerç, mes enllà de la seva ubicació, es un espai on si conjuguen uns intangibles difícils de reproduir : hi ha coneixement del producte, hi ha una atmosfera ideal per entrar en un mon especialitzat, peces singulars d’artesania, mobiliari i emmagatzematge, potser també un desordre ordenat, on tot té el seu espai i el complement d’un personal, proper, i amb ganes de transmetre’ns tot això.
Però ni el comerç pot viure de la historia, ni la historia pot garantir-ne la continuïtat : cal compaginar una rendibilitat, com la capacitat de generar nous recursos, la successió tranqui-la entre generacions, i l’especialització. Per això cal que el propietari del negoci, sigui sensible a tot el que he comentat.
Tenim encara molts comerços, especialment a Barcelona, i sorgits a la darrera meitat del segle XX, on el sentit pràctic, va permetre fer desfetes en façanes modernistes : nomes cal veure l’edifici en conjunt per observar que, a la part del local, hi han decoracions trencades, moltes vegades per encaixar-hi una porta metàl·lica, de mal gust.
No podrem entendre la historia del segle XX, sense el comerç : l’augment de les necessitats, l’especialització i el distanciament del recursos del camp, van fer créixer el comerç i la distribució. Espero que els nostres fils i nets tinguin encara ocasió de veure-ho…