No tinc elements per discernir si aquesta expressió correspon inicialment
al joc dels escacs, o prové del solatge d’expressions arraigades en el
vocabulari tèxtil de les nostres contrades.
Però, mes enllà d’aquesta introducció, la frase ens invita a prendre la
iniciativa, a no quedar-nos quiets pendent dels altres : moure peça comporta
risc, estratègia i planificació / objectius.
Moure peça, no es un fet aïllat : es un pas per a avançar cap a un lloc;
ens cal agafar aquest esperit i fer el que nosaltres siguem capaços al nostre
entorn : un sol fet nostre ajudarà, mes un altra del veí o company, mes un
altra, ... tots sumant en una direcció.
Ho portem al nostre ADN : sempre hem volgut anar mes enllà, en el comerç,
en l’arquitectura, en la recerca, a l’industria, en les iniciatives pioneres o,
en l’atenció dels aspectes mes socials.
La crisi ens ha fet porucs, ens ha fet minimitzar l’efecte de les persones
amb voluntat d’emprenedoria, de cercar nous reptes i, ens deixem seduir per
treball aliè, renunciant moltes vegades a continuar iniciatives econòmiques
locals o comarcals, valides, sempre que comptin amb persones implicades.
En continuarem parlant ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada