Quan un s’aixeca ...

Es tot un plaer obrir els ulls, cada matí, i estrenar un nou dia de vida. Desprès d’uns segons de mandreig, el ritual matiner, fins a arribar al esmorzar per a recuperar unes energies, que serviran per a afrontar la primera part del dia.

Aquest esmorzar, habitualment, el faig a la cafeteria que, en aquest darrers anys, tinc just sota a casa : es una repetició voluntària que comparteixo amb el diari del dia. Sempre he pensat que es un acte social; en canvi, un dinar, en solitari sempre m’ha semblat estrany.

Inclús en la meva etapa laboral, sempre acostumava a fer-ho abans d’entrar a treballar, costum que ja compartia en la meva estada a Cerdanyola, a Madrid, a Cardedeu, a Terrassa o a Granollers (al recordat Zurich, de les galeries de la Policlínica). No es pas contundent : un cafè amb llet amb una banya de croissant (o amb uns xurros en l’etapa de Madrid), o un entrepà al Zurich (recent fets i difícilment resistibles) amb l’acompanyament del soroll i comentaris dels que hi som. Desprès la sortida a mig matí hem permetia conèixer indrets, botigues, o espais propers al lloc on treballava.

De petit recordo que, quan la meva mare ens cridava, ella ja feia estona que estava activa : en dies determinats de la setmana, inclús havia anat al mercat a comprar, fes fred o calor, on preferia trobar els productes de primera hora, tant als pagesos que hi muntaven la parada, com a les tendes habituals, al mercat cobert.

I ho vull enllaçar amb el comentari d’avui : perquè jo tingui tot això, han calgut un munt de persones que hores abans han estat treballant perquè així fos : des del repartidor de diaris que fa ruta deixant-los a mil i un punts de venda, fins al de la cafeteria que ha comprat o fornejat les pastes per tenir-les a punt, d’aquells que, quan encara estàs al llit, escoltes que ja van amb el cotxe a treballar, o altres destinacions, als que estan a l’autobús just a la seva hora, perquè pugis anar a treballar, o d’aquell que esta de guàrdia perquè no et passi res.

Com a agraïment a aquesta gent, val la pena començar un nou dia : tots hi estem implicats i tots ens necessitem perquè tot funcioni ...