Al llarg dels anys vas coneixent histories de la família; moltes, ho han
estat el compartir diferents moments al llarg d’aquests anys amb parents de
diferents generacions; però també hi ha fets que cal situar-los en l’espai, i
temps, i valorar-los.
Un d’ells, que hem ve a la memòria desprès de veure el “30 minuts” de fa
unes setmanes : un repàs a la historia dels catalans a l’antiga colònia de
Guinea Equatorial.
Fa uns 25 anys, la Ramona Via del Prat de Llobregat hem va fer arribar unes
fotografies, unes cartes mecanografiades i un llibre relatius a les vivències,
en aquest territori africà, del seu sogre. Fa poc, amb motiu d’un desplaçament
a Figueres, vaig contactar amb el seu fill i li vaig retornar aquesta
documentació ja que, en aquests anys, no hi tenia accés.
Parlar de Guinea, a l’època del anys 30 del segle passat, es parla d’un
territori aïllat completament; una ruta amb vaixell, des de les Illes Canàries,
i una comunicació telegràfica eren els únics contactes amb l’exterior. En
aquest context, i propers als esdeveniments del 36, els ànims, les
desavinences, i els partidaris d’un i altra bàndol es van fer mes patents,
especialment en un territori que no tenia sortides i que feia mes pales aquest
aïllament.
De memòria recordo que aquest llibre parla de l’ocupació del territori, per
part d’un grup reduït de partidaris del nou regim, de la sortida, fugida, cap a
la selva, i del peregrinatge a les colònies veïnes (franceses) i del reu
repatriament sense mes estris que els que portaven a sobre.
Ens correspon a tots fer una reflexió, i situar a cada persona en la feina,
destinació i responsabilitat que varen tenir a Guinea : hi va haver molta gent
que va entendre el seu treball amb respecte cap a aquella terra, que encara
avui ens sembla prou llunyana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada