Moltes vegades prenem decisions, algunes mes transcendents que d’altres però,
quan ho fem, descartem altres oportunitats que ens haguessin portat, per nous
camins.
Però les decisions son úniques, no es poden compaginar : o estudies o
treballes, o et mantens a la mateixa empresa o
vas a un altra, fas un viatge a un lloc o un altra indret...
Es evident que la suma d’aquestes decisions diàries, moltes d’elles
imperceptibles, conformen la nostra vida d’encerts, d’oportunitats, i d’errades.
Tot hi ajuda : si son temps econòmics bons, la nostra decisió no necessitarà de
tants raonaments i tindrà mes possibilitats d’èxit i tenim llibertat d’elecció,
fet que ens limita molt, en moments adversos.
Quan nosaltres prenem una decisió o fem un posicionament, no podem mirar enrere
i fer la comparativa : es, en els moments previs, en que ens cal encertar
l’elecció. De vegades, també les “no decisions” entren dintre d’aquesta
reflexió, per exemple, el deixar finalitzar el termini per a una inscripció, un
descompte ...
Per exemple : el estudiar o treballar; de vegades la mirada a curt es molt
llaminera, però en el llarg recorregut a lo millor no es la decisió mes
encertada.
No conec quelcom que pugui ajudar en aquesta disjuntiva : si el cor, el
raonament, la rauxa o l’entorn.
En aquesta societat tant insolidària, solem trobar la veu amiga que et diu “a
posteriori” : “Si ja t’ho havia dit jo que no ho fessis !!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada