El mes fàcil es tancar ...

La situació del comerç a Lliçà d’Amunt  s’ha anat estancant; crec que tots els que vivim, i comprem, al mateix centre urbà, en som conscients.

No faré una anàlisi de les motivacions, ni del perquè ha succeït : en aquest bloc, he anat desgranant alguns dels motius que afecten al comerç local; hi ha hagut, també, una manca d’una estratègia, en el temps, tant per part de l’Associació de Comerciants, com des de l’Ajuntament.

Ara aquesta, la Acll, ha entrat en un període  de reflexió final que podria conduir a la seva liquidació. Gestionar una entitat, preveure’n les seves accions i el finançament de les mateixes, es una tasca que requereix de la suma conjunta, de les potencialitats dels seus membres, amb independència de que, a la mateixa, o a la Junta, hi pugi seure la nostra competència.

Ningú podrà negar que s’han fet accions aïllades (des de la Acll) : en cap d’elles hi ha hagut una reflexió posterior de la seva validesa, o dels objectius que s’han assolit, ni d’una continuïtat en el projecte, ni de propostes innovadores o ajustades a la realitat Local

Si no entenem que quan, un client, s’apropa a la nostra botiga, també pot comprar en un altra.  que aquest client es vital per a la supervivència, no del comerç, sinó del poble, ... Que aquest comerç es important per la seva capacitat de generar recursos i llocs de treball i, també, per la seva implicació en la vida local (facilitant la viabilitat d’actes de moltes entitats esportives i culturals), no ens en sortirem.

A aquestes debilitats hi hem d’ajuntar que, dins el casc urbà, no hi ha llibreries, un sol lloc on comprar el diari (al Condis), no hi ha un forn de pa (no del congelat), ni una sabateria, ni una botiga de roba interior, ni de vestir, ni una de roba esportiva, ni una papereria ...

El comerç local te una avantatge que mai tindran els centres comercials : el client es el veí, continua essent el lloc on trobar l’assessorament, el lloc que cohesiona, al botiguer amb qui pots compartir el cafè o parlar del que ens preocupa, o d’interessar-nos per el que passa al nostre antorn.

Encara hi ha moltes persones que aposten per un comerç honest, de qualitat; aquesta setmana “El Retratista de la Vall del Tenes”, i fa poc  la “Pizzeria 1900”, “Kan Ros”, “Pista Cero” ... han obert :son emprenedors, o empresaris, que aposten per garantir un comerç a l’alçada del poble. Tots mereixen el nostre suport, i que els utilitzem amb preferència.

Però Lliçà requereix de molts altres professionals i botiguers, amb empenta, valents i atrevits, capaços de captar aquest  client que ho esta cercant mes enllà dels límits municipals.

El futur del comerç local pot ser una oportunitat, però hem de garantir que els reptes dels propers anys els podem encarar, il·lusionant als nostres veïns a que ens vegin i confiïn en el que els hi oferim.
En aquest sentit una entitat que aixequi els ulls aglutini, i promogui, un comerç cohesionat ens ha de convidar a tots a fer-ho possible.