Setmana Santa :Tradició, espectacle, i quelcom mes ...

La part lúdica, de la setmana santa, ha anat agafant força a partir de les vacances escolars i dels, tres o quatre, dies festius a nivell laboral, o de setmana sencera que algunes empreses permeten fer. El caire estricte de fa uns anys, s’ha anat relaxant i poques televisions fan programacions especifiques, mes enlla de les repeticions de produccions cinematogràfiques (Ben Hur, Quo Vadis, els 10 Manaments ...), i alguna retransmissió de processons.

Les pastisseries, a partir del diumenge de rams, ja llueixen amb les seves creacions de les mones, tot esperant seduir, als mes joves, amb alguna disseny amb xocolata que serà demanada, als padrins, com a detall i referencia de la diada.

Mes enllà, d’aquest entorn, hi ha la percepció de que participa en la litúrgia d’aquests dies : des de la tradició de qui sent l’orgull de participar-hi, fins qui ho veu com un espectacle.

A Catalunya, tenim representacions pròpies arrelades : les Processons del Silenci, els Armats, les representacions de la Passió, la Processo de Verges, els Monuments de Divendres Sant a Olesa de Montserrat ... manifestacions que superen l’àmbit religiós per esdevenir, actes col·lectius.

Per posar un exemple : les representacions de la Passió requereixen la participació, i complicitat, d’un nombre de persones que pot rondar el miler (entre actors en escena, l’equip tècnic, el de maquillatge o de vestuari que requereix una obra d’aquesta complexitat). Actuacions en les quals hi intervenen, moltes vegades, diferents generacions d’una mateixa família. Segur que, a partir de l’espectacle, de la participació, de sentir i escoltar aquest relat, també s’interioritza i, segur que, mes d’algun passatge els farà qüestionar i veure la transcendència del que es descriu.

Traslladant-nos al sud de la península o a Castella, les processons de Setmana Santa, congreguen gent devota del país, amb turistes bocabadats però, davant de les imatges, del seu ritual, de les particularitats de cada confraria, de la musica (o el silenci)que les acompanya, de la devoció dels que hi participen, i amb esforç treuen cada any els passos, també es pot endevinar aquest relat intern que traspua de nosaltres i ens fa compartir moments molt sentits ...