Joc de Trons a Girona ...

No voldria caure en la similitud gramatical entre la sèrie, que s’estrenarà a nivell mundial a voltants d’aquest Sant Jordi i que ha tingut com a escenaris d’aquesta ciutat i, els darrers esdeveniments  a l’alcaldia de Girona

Hem assistit amb molta decepció a la que, en principi, havia de ser una substitució de persones a l‘Alcaldia, amb motiu de la designació d’en Carles Puigdemont com a candidat a la Presidència de la Generalitat ratificat per el Parlament.

Crec que hi ha qüestions que analitzades, amb la perspectiva que dona el temps, no deixen de ser sorprenents.

a)       Una interferència -a distancia- respecte dels mecanismes propis de relleu i que, s’haurien d’haver resolt d’una forma més intel·ligent i no tant forçada.

b)       La designació, d’una persona en concret, amb descrèdit dels altres integrants ja reflexa un grau de pressió i de desgast que, de principi, no semblava un bon començament.

c)       L’ordre de les persones a la llista, no obeïa pas a capacitat o confiança dels partits i es un engany respecte de les persones que varen votar aquests candidats i el seu ordre dins la llista.

d)       Un menyspreu evident per totes les persones que varen haver de renunciar a una posició a la llista, guanyada, i validada per la militància local i responsables dels partits; persones que si varen implicar i ho sentien, però que de sobte no els hi reconeixen la seva vàlua.

e)       Mes disgust perquè la renuncia d’aquestes persones no ha valgut per res ja que, amb la renuncia del Sr. Ballesta, queden apartats de possibles noves opcions.

f)        Absurd també per la manca de preparació de la presa de possessió i de l’equivocació que va determinar la convocatòria d’un nou Ple.

g)       Manca de gestió, en no haver consensuat d’inici els suports necessaris per a afrontar una etapa amb nous reptes, i el model que Girona cerca, com a ciutat.

h)       Negociacions, i renuncies, que han motivat acords i desacords amb diferents grups i que necessitaran d’un període de relaxació. També ho estem veien a altres indrets : els partits polítics estan per atendre i representar al ciutadà, i fer possible la gestió de l’acció publica.

Hem tingut ocasió personalment de conèixer Girona en diferents èpoques de l’any;  Girona no pot dependre de la seva historia, i del seu nucli històric : s’ha de vestir d’una ciutat viva, amb capacitat d’atreure visitants, i de sentir-se que estat en una ciutat amb prestigi, empenta i que es capital representativa d’una terra, paisatgísticament diversa, culturalment molt potent, i que reuneix mar i muntanya, platja i neu ...

Però aquesta Girona que hem conegut, als darrers anys, també esta transformant-se en una ciutat sense rumb : molts comerços del centre, han estat tancant, especialment aquells que identifiquen l’indret i son reflex del que es fa i representa, envers un comerç de franquícia, molt concentrat en un indret determinat, i que li resta frescor a les nits gironines. Una entrada a la ciutat, venint de Barcelona, que no afavoreix el quedar-s’hi.

Tampoc pot quedar com una ciutat de persones que agafin cada dia l’Ave per anar a Barcelona, sinó que ha de tenir una vitalitat pròpia, i això requereix de moltes complicitats : polítiques i ciutadanes.

Espero que no fem tard ...