Hostal Colomí : com dinar a casa ...

Si alguna vegada aneu per la Conca de Barbera trobareu, a Santa Coloma de Queralt, aquest restaurant que, des de fa anys, les dues germanes Camps gestionen diàriament amb la seva presencia i amb un producte de qualitat, acompanyat de detalls que el fan una experiencia única, especial per aquells moments on vols fer una celebració, una sorpresa familiar o als amics, o senzillament el motiu d’una escapada al territori.

Nosaltres hi vàrem ser aquest dimarts de setmana santa; va ser com un impuls : passar per davant i ens vàrem dir ens hi quedem. Entrem en el moment just : no teníem reserva i, nomes, quedava una taula lliure de 4 comensals; a partir d’aquell moment, les persones que anaven arribant s’esperaven fins una nova disponibilitat de taules i quan, marxàvem, encara hi havia gent que s’esperava.

Hi havíem estat en varies ocasions, ens aquests set anys que venim regularment a aquesta comarca; sempre havia estat una experiencia gastronòmica de nivell, i en cap cas ens ha defraudat.

Veure un menjador ple, en un dia relativament feiner, en un indret que no es lloc de pas, es tota una referència, i això ajuda a que t’hi sentis be.

Al seure a la taula ja estava a punt : un porro de vi blanc, un de negre i una aigua de litre i mig; als pocs segons la carta d’un menú ample, i un platet de xips, olives arbequines, i tres llesques de pa amb tomàquet torrat ... una taula ben parada i proveïda que s’agraeix.

El menú, al menys en aquest dies, era de 19 euros, preu mes que raonable. De primer ens decidirem per l’escudella, pinya amb pernil, i carn d’olla, aquest a, ordenada sobre el plat amb els diferents components; de segon un fricandó amb bolets, ens va seduir a la majoria, i un bacallà al forn.

Amb el segon plat, porten a més, una safata de patates fregides, amb un daurat  temptador que no ens hi vàrem poder resistir a consumir-les.

Segurament hi ha molta part d’un lideratge servicial, d’un acompanyament que completa l’experiència gastronòmica, del toc de les germanes Camps, personal, proper i un tracte que s’agraeix.

Però també d’un producte treballat amb cura, al seu punt, sense amagar ni dissimilar la qualitat del producte, ni la recepta; un plaer, i el record d’una cuina que continua essent l’exponent de les nostres arrels ...